Skip to main content

Full text of "Cassius i Helena : poema dramàtic"

See other formats


1 .. 3 ,. .. ._ 



EUSEBI GÜELL 



CASS1US I HELENA 



POEMA DRAMÀTIC 



BARCELONA 

TIP. «L'AVENÇ», RONDA DE L'UNIVEUSITAT, 20 
I903 



I 



EUSEBI GÜELL 



CASSIUS I HELENA 



P O E M A D R A M ÀTIC 



tf 






Antònia OMjfljjM 



BARCELONA 

ÏIP. «L'AVENÇ», RONDA DE L'UNIVERSITAT. 20 

I903 






i ■ • ■ f --.... 



■ ■ - 



ACTE PRIMER 



Digitized by the Internet Archive 

in 2012 with funding from 

University of North Carolina at Chapel Hill 



http://archive.org/details/cassiusihelenapo25017gell 



ACTE PRIMER 



País i època en que s desenrotlla l poema: 
no determinats. 

Trajos: fantasia dintre V estil alemany 
del XVII™ segle. 

Una tarde apacible. Un gran bosc ont hi 
ha barreja de varies classes d'arbres; la terra, 
encatifada am les fulles mortes de l J avançada 
tardor. Un banc de pedra sense cap esculptura, 
asseguda en ell Helena, la qual va vestida 
am la senzillesa que correspon a la classe humil 
a que pertany. Sa aciitut es la d'una persona 
tristament pensat iva. Després d'uns moments de 
silenci, Elsa, sa germana, arriba jugant amb 



EUSEBI GÜELL 



una cabra, que té subjecta per les banyes. Al 
passar pel costat d'Helena li dóna un copet a 
V espatlla. 

HELENA 

(girant-se esverada, diu en to de correcció) 

Elsa! Per què m'has espantat? Deixa-m 
tranquil•la. Que no saps que no m'agrada 
jugar am tu? Tens el defecte d'esser massa 
impetuosa. 

ELSA 

(posant-se molt trista) 

Jo sempre he estat igual: tu ets la que 
has cambiat. Abans sempre jugaves am mi, 
més ara sempre vols estar sola, ben sola, i 
et poses tant seria i trista que quan me 
parles no m sembles la germana d'abans... 
No sé. . . Me parles çom si t pensessis ésser 
la mare... 



CASSIUS I HELENA 



HELENA 

Oh Elsa! No m facis pensar en la nostra 
mare. Si ella fos al món, pot-ser jo no estaria 
tant trista... Pobre mare! Gairebé no la re- 
cordo; més sé que era tota amor. Molt 
dolça! Molt dolça! Perdre la vida estimant 
tant lo que s deixa, que trist ha d'esser! No 
es veritat, Elsa? 



ELSA 



Sí. 



HELENA 

(reflexionant tristament) 

Però més trist serà encara perdre lo que 
s'estima i no morir. 

ELSA 

No puc pensar en la mort. 



gg::ss4 



fif.ymó 



10 EUSEBI GÜELL 



HELENA 



Te fa por? 



ELSA 



Oh! Molta, molta por! 



HELENA 



A mi altres coses me fan més por. 



ELSA 



Què pot fer més por que la mort ? 



HELENA 



Hi ha gent que viu desitjant la mort, i 
llavores mai arriba... 



CASSIÜS I HELENA II 



ELSA 

Jo mai desitjaria morir. 

HELENA 

Una mai sap bé io que faria. 

ELSA 

Per què desitjar la mort ? 

HELENA 

Si no comprens la vida més que estant 
unida al ser que estimes i del qual te veus 
separada... 

ELSA 

També així tindria por de la mort. 



12 EUSEBI GÜELL 



HELENA 



Una mai sap... Mira, Elsa; fa ben pocs 
dies que tot pera mi era diferent. . . me sentia 
completament una altra... • 

■ ELSA 

I per què has cambiat tant? Per què? 
Que pot-ser ja no m'estimes? 

HELENA 

(abraçant sa germana i plorant) 

Oh Elsa! Sí, que t'estimo. Més com 
podria, parlar-te del meu torment quan no 
goso ni confessar-mel al meu cor ? (Aixeca l 
cap, i am força diu:) Sí: l'amor, l'amor, 
l'amor me treu la vida! No puc viure més 
sense veure-1... Així no puc viure!... Si m 
decidís a parlar al pare i obrir-li 1 meu 



CASSIUS I HEL.ENA 1 3 

cor, això m feria bé a l'ànima: ell pot-ser 
me compendria. . . Mai li n'he parlat... 
més mai havia sentit l'amor... (am passió) 
i sols. he sentit parlar els seus ulls. Per. què 
no vàrem gosar pronunciar una paraula de 
separació ? Oh quin moment tant Uarc i tant 
trist ! No ns podiem. .separar. L'adéu era 
eternal... (Plora). Oh Elsa! Deixa-m sola, 
sola amb elll. . . 

ELSA 

(acariciant-la iendrament) 

No ploris, Helena! No ploris. Ei pare t 
sabria aconsolar: jo no sé què dir-t'hi. Per- 
què penses en l'amor, si t poses trista ? Saps 
si ell pensa en tu ? 

HELENA 

Mon cor me diu que sí, però 1 seu no 
m'ho ha dit. 



1 4 EUSEBI GÜELL 



ELSA 



Escolta ton cor: el seu no t pot parlar. 



HELENA 



De tant lluny, no; més si 1 tornés a 
veure... oh!.,, llavores... 



ELSA 

Llavores pot-ser te posaries més trista 
encara. 



HELENA 

Oh no ! Si 1 torno a veure, nostres àni- 
mes restaran ja pera sempre unides. 



CASSIÜS I HELENA 



ELSA 

(pensant tristament) 



No I tomis a veure.. 



HELENA 



Per què 



ELSA 



Perquè així no t voldries separar d'ell 
i ens deixaries al pare i a mi tots sols i 
tristos. 

HELENA 

(abraçant-la) 

Tampoc voldria viure sense tu, ma pobre 
Elsa! Que. tendres són sempre tes parau- 
les!... Avui he omplert ta jove ànima d ; idees 



1 6 EUSEBI GÜELL 



noves: parles com si fossis ja una dóna... 
(Se senten remor de passos. Helena aixeca l 
cap, mig esverada. Amdues miren.) 

ELSA 

Es el pare. 

HELENA 

(dubtant) 
L'has vist? 

ELSA 

(senyalant els arbres de V esquerra) 
Sí: per allà ve. 

HELENA 

(tranquil ' Usant-se) 

Es el pare. Que a poc a poc camina í 
Semblava com si no gosés venir. 



CASSIUS 1 HELENA 



ELSA 



No gosés venir! Per què? L'edat no 1 
deixa caminar com nosaltres... Fa pena... 



HELENA 



Sí, fa pena... Els seus peus s'arroceguen 
entre les fulles mortes. 



ELSA 



Vaig a ajudar-lo. 

(Toma amb el pare, que s'asseu en el banc 
de pedra ont es Helena.) 



HELENA 



Torna als teus jocs, Elsa, i deixa-m sola 
amb el pare. 

(Elsa la mira un -moment com si tolgués 
parlar, i sen va corrent. Silenci.) 



1 8 EUSEBI GÜELL 



EL PARE 



Vols estar sola am mi ? Per què ? M'has 
de parlar de coses que no pot sentir l'Elsa ? 

HELENA 

Sí... (No gosant.) No... No tinc de par- 
lar-te... Sols volia que m'aconsolessis. 

(Li agafa la mà tristament.) 

EL PARE 

De què, filla meva ? 

HELENA 

De la tristor que m'ofega 1 cor. 

EL PARE 

Oh Helena estimada! Aquesta tristor fa 
dies que tenia 1 seu ressò en mi, car sense 



CASSIÜS I HELENA 1 9 

coneixe-n la causa n veya Is efectes en el teu 
cor, verge als sofriments. També jo t volia 
parlar... més... (Acariciant-la tendrament.) 
Filla del cor, s'ha de rompre aquest vel 
trasparent que entre tots dos s'aixeca. Conec 
la teva ànima tant bé com tu; com en un 
llibre obert hi llegeixo... Filla estimada, 
sents l'amor i no goses pronunciar-ne 1 mot ? 
Això per què ? Pot-ser serà perquè ell repre- 
senta 1 crit d'independència de sentiments 
que fins llur revelació crèiem sense força pera 
emancipar-se. Als pares no ns resta 1 dret 
d'oposar-nos a l'amor; aquest pot ésser pur i 
elevat, i àdhuc amb ell l'ànima arriba a més 
i més alta perfecció... L'altre dia, quan tor- 
nàvem dels jardins del savi i noble Cassius, 
era cap-al-tard... jo m trobava molt fadigat; 
tu també ho semblaves... Vàrem descançar 
mirant el mar... Pera distreure la vista de la 
melangia del mar, vaig aixecar els ulls, 
fixant-los en els teus... Més llur blau era 
encara més tristament fosc. En ells se reflec- 



20 EUSEBI GÜELL 



tia ton ànima, i la vaig veure cambiada 
com sols l'amor té poder pera transformar 
les nostres ànimes. Am tristor puc dir que 
es l'amor l'unic en aquest món que no 
necessita del temps pera créixer... 

(Silenci.) 

•HELENA 

Tu vas sentir l'amor com jo? L'amor que 
neix perquè l'imatge que s forma als ulls 
arriba fins a l'ànima i resta en ella gravada? 

EL PARE 

L'imatge de la teva mare mai se va borrar 
de la meva ànima. 

HELENA 

Oh! Com m'agrada sentir-te enraonar 
així de l'amor! Són blancs com la neu els 



CASSIUS I HELENA 21 

teus cabells, més el fred no ha arribat al teu 
cor. 

EL PARE 

Ni hi arribarà mai. Ni hi arribarà mai, 
filla meva. Quan l'arbre dels sentiments té 
la soca de la veritable íusta de l'amor, encara 
que les seves branques se dobleguin pel pès 
dels anys, sempre les veuràs engalanar-se 
am l'esplèndid fruit de la passió, que am dret 
orgulloses lluiran... (Després d'una llarga 
pausa.) Que sovint la natura humana se 
separa dels alts designis del Destí ! Quan dos 
pobles, en mig de l'extensa superfície de la 
terra, se troben situats en posició veina, i per 
ventura no es obeint al desig d'unir-los, de 
relacionar-los amb els llaços de l'amor ? Con- 
templa 1 llibre de l'historia i apendras que poc 
sovint la pau ha unit els pobles per una linia 
de terra separats. Aquesta maligna sort va 
ésser la meva; la guerra amb els nostres veins 
çra lo únic en aquest món que podia separar- 

2 



22 EUSEBI GÜELL 



me de la que havia deixat sa imatge impresa 
en mon cor. Els anys, lentament transcorre- 
guts com si fossin segles, vingueren a unir 
nostres cossos quan ja no s podien enjoiar 
am les gales de la joventut. Que ta sort ben 
diferenta siga! Tant desitjo, oh filla estimada ! 

HELENA 

Inútilment, oh pare!, ma felicitat desit- 
ges : la sort meva es crudel, i l'ultim raig d'es- 
perança que il•luminava la meva ànima sento 
que fuig, deixant-la completament voltada 
d'ombra... Ben crudel es ma sort! Lo que m 
separa del ser al qual la meva ànima se sent 
tant unida no es la curta distancia que entre Is 
dos s'interposa, no!... Una distancia moral 
ens allunya... De son pare ha heredat les 
idees d'isolament i sacrifici dels goigs de la 
vida pel -bé de l'Humanitat, a la qual fa 
progressar oferint-li is secrets que la ciència 
generosament li descobreix com justa recom- 



CASSIUS I HELEKA 2$ 

pensa a sa rendida sumissió. La seva ànima 
pot haver comprès l'amor; més sa raó impe- 
dirà que s faci l'esclau d'aquesta exigent divi- 
nitat. 

EL PARE 

No segueixis, filla estimada: les paraules 
que acabes de pronunciar han inondat la meva 
ànima de dubtes... de dubtes que tinc por de 
resoldre... (Silenci.) Que l'home no tingui 
poder pera oblidar lo que per sa desgracia ha 
après! (Tornant a dubtar.) Més, l com pot 
l'amor tractar d'encadenar l'unic ser que 
sembla desconèixer per complert els llaços del 
sentiment i tant sols obeir els manaments de 
la raó tot dirigint sa barca en el per altres 
tant agitat mar de la vida? Abandoneu-me, 
dubtes que torbeu la pau de la meva ànima 
ensenyant-me un perill que sols es fill de la 
meva imaginació! Diga-m, Helena estimada, 
qui es el ser que ha captivat la teva ànima. 



24 EUSEBI GÜELL 



HELENA 

No goso contestar-te... 

EL PARE 

(tornant-se a capficar) 



No goses? 



HELENA 



No goso pronunciar el seu nom. 

EL PARE 

Per què? 

HELENA 

Me sembla que ell ho sentiria, pare. 



CASSIUS I HELENA 2$ 



EL PARE 

No t comprenc, Helena... Tant units 
esteu, que la distancia no us separa ? 

HELENA 

Oh pare! Molt separats estem, i, no 
obstant, me sembla que 1 tinc al meu cos- 
tat, que 1 veig acostar-sem. Pare, no sents 
passos ^ 

(Silenci, Escolten.) 

EL PARE 

Res sento, filla. Més aquest sentit, com 
altres, am l'edat se va apagant. Les fulles 
seques de la tardor, mogudes pel vent, se 
refreguen entre sí, produint una remor que 
recorda un plany. . . I a tu pot-ser te faci pen- 
sar en petjades. 



26 EUSEBI GÜELL 



HELENA 

(tristament) 

Sí: són filles del meu desig. 



EL PARE 

Ben trist es esperar l'incerta arribada d'un 
ser estimat. 

HELENA 

La raó m diu que no tinc el dret d'espe- 
rar; més... sovint el cor no l'obeeix... 

EL PARE 

Aquesta lluita entre la raó i el cor es la 
font de totes les tempestats de. l'ànima. Viu 
solament en dolça pau aquell qui troba la 
seva harmonia. 



CASSIDS I HELENA 



HELENA 

Ningú pot. sentir am tanta força aquesta 
lluita com ell... Vencerà l'amor? Que es 
trist l'estimar en silenci!... L'amor i l'odi no 
solament omplen la copa dels sentiments, 
sinó que, creixent indefinidament i no tenint 
una forces suficients pera comprimir-los, 
hem de veure-ls vessar-se... Per això aquest 
imposat silenci del meu amor es tant pe- 
nós. Avui més que mai sento que 1 cor forceja 
pera mostrar la superfície de la profonditat 
del seu dolç amor. Això per què?... Les 
primeres precioses gotes d'aquest liquid su- 
blim acaben de vessar-se, de rompre 1 vas 
tancat que 1 conté. Una vegada obert, el 
liquid preciós no deixarà de vessar-se i el 
calzer de mèl a tancar-se no tornarà. Però, 
quina força misteriosa m diu que ja ha de 
cessar la trista opressió del cor; que un 
altre cor les rebrà abans que s'hagin evapo- 



28 EUSEBI GÜELL 



rat; que 1 Déu de l'amor, com el sol potent, 
les deixarà caure en forma de benèfica pluja 
en el cor que assedegat les desitja? 

(Moment de silenci.) 



EL PARE 

(pensant tristament) 



Serà aquest el seu destí ? 



HELENA 



Què significa, pare, aquesta paraula, que 
sempre he sentit a tos llavis pronunciar am 

tristor? 



EL PARE 



Es molt difícil dir-te lo que es el destí, 
filla meva. Ademés, no tots ho comprenen 
igualment. 



CASSIUS I HELENA 29 



HELENA 

Jo t tinc a tu com el meu únic mestre. 
Diga-m lo que penses del destí.. . (Tristament 
dubtant. A mitja veu.) Podria 1 destí haver 
separat de la vida i de l'amor al ser am qui 
m'ha unit? 

EL PARE 

De tota la vida de l'Humanitat, sols 
existeix pera Is homes el passat, perquè 1 
present, quan el venim a conèixer, ve a ésser 
també passat. Aquesta part de l'historia es 
l'unica que pot ésser estudiada pels homes. 
També 1 pervindre està escrit en un llibre, 
llibre que es misteriós pera l'home; el llibre 
del destí. L'Humanitat no dóna mai un pas 
que la separi del progrés; però pot caminar 
per la via que hi condueix, lentament o 
ràpidament. Hi ha homes destinats a fer-li 



30 EUSEBI GÜELL 



donar grans passos pel viarany de la veritat 
i de la llum. Són homes que han de fer de 
déus; llur força es filla de llur sacrifici. 

HELENA 

Més... pare, de qui parles? Parles d'éll? 

EL PARE 
(no volent compendre, diu amb emoció) 

Encara no sé qui es, i em demanes si 
parlo d'ell? 

(Se sent un gran soroll.) 

HELENA 

Ai, pare, quin soroll! Sents? Què pot 
ésser ? 

EL PARE 

(amb extranyesa) 

Sembla com si obrissin la reixa; però 
això no es possible. 



CASSIUS 1 HELENA 3 I 



HELENA 



Sí, sí, pare: algú ha obert la reixa d'en- 
trada. De segur que es ell... 



EL PARE 



Per què ell? 

HELENA 

(am gran emoció) 

Perquè Is nostres amics tots vénen silen- 
ciosament per aquest camí recullit (senyalant 
a mà esquerra) que nosaltres els havem ense- 
nyat. Qui pot gosar obrir aquella reixa tant 
pesanta i que té amagada sa clau ? 

EL PARE 

Ningú té dret a entrar, en un jardí tancat. 



32 EUSEBI GÜELL 



HELENA 

(amb entusiasme) 



Ell sí, pare. 



EL PARE 

(am dignitat) 
Per què pot ell entrar en ma casa ? 



HELENA 

Perquè ve en busca de ma felicitat. 

EL PARE 

(am tristor) 
La teva felicitat? Si ja l'has perduda! 



CASS1US I HELENA 33 



HELENA 

(amb immensa joia) 

Oh, no, pare! Si en aquest moment es 
tant gran que no m cap a dintre 1 cor. 

EL PARE 

(pensatiu) 
Ell no serà,.. Més, qui pot ésser? 

HELENA 

Oh pare! Aquesta vegada mon cor no 
s'enganya al creure que son senyor el ve a 
deslliurar de la tristesa on fins ara 1 feia 



viure. 



EL PARE 

(am tristor i dignitat) 
Si ell es ja 1 senyor de ton cor, encara no 



34 EUSEBI GÜELL 



ho es de ma casa i no té dret a entrar-hi. 

(Com avançant.) 

HELENA 

Què vols fer, oh pare ! 

EL PARE 

Deturar-lo, que m'ha robat ton cor. 

HELENA 

No podràs deturar-lo ! 

(Miren per entre Is arbres. El pare es 
davant d'Helena. Després d'uns segons, 
apareix la figura de Cassius, que s'il•lu- 
mina al contemplar el ser que ha guiat 
sos passos. El pare fa un moviment com 
si desitgés hilerposar-se; més } després de 
contemplar-los am fonda tristor, baixa l 
cap en actitut de descoratjament.) 



ACTE SEGON 



ACTE SEGON 



El mateix bosc, solament ple de flors bosca- 
nes que indiquin la primavera. En el banc de 
pedra està assegut Cassius, absort en una fonda 
preocupació. Després d'un moment de silenci, 
descobrint els seus més Íntims pensaments, diu : 

CASSIUS 

En què penso?... Què sento?... No ho 
sé... Hi ha moments de la vida en que 1 
sentiment, essent tant fondo, tant imperiós, 
l'home no coneix la font, la causa de sa 
avassalladora tristesa. Això per què? Pot-ser 
sigui perquè l'intel•ligència, única facultat 

3 



38 EUSEBI GÜELL 



que podria aclarir son dubte, enfonsada 
també en l'aclaparador sentiment, exerceix 
una funció que no li correspon... Quant 
temps fa que. la meva ànima segueix pel 
florit camí de l'amor i que rendida s troba! 
En sa carrera, té de sofrir les constants llui- 
tes entre la llibertat i l'esclavitut, entre les 
ales de l'amor i les cadenes de la conciencia, 
del crit del dever... Abans mon cap estava 
enfonsat en una activitat fructuosa. I el meu 
cor? El meu cor, els seus regulars i suaus 
batecs sols haurien pogut servir pera medir 
el temps que am suau i dolça pressa fugia. I 
avui? Avui el meu cor es l'unic motor dels 
meus actes: en. ma desenfrenada carrera, no 
pot la conciencia concedir lo que l'amor li 
exigeix. Inútilment tracta d'imposar el seu 
crit; sa veu resta apagada per la ressonància 
dels besos que l'amor esplèndid m'ofereix. 
Pot l'amor donar la felicitat absoluta? No ho 
sé : tant sols sé que 1 meu amor es trist com 
el crepuscle de la tarde; que absorbeix sense 



CASSIUS I HELENA 39 

acompanyar... Sols sé que espero ma dolça 
aimada am llàgrimes als ulls, i que no sé si 
hi són perquè no acaba d'arribar o perquè 
sento Is seus passos i veig sa lluminosa figura 
plena de vida i bellesa que ve cap a mi, que 
ve a unir-se al meu ser pera separar-lo més 
i més del compliment del seu dever. Era 
íeliç abans ? Pot-ser no; però, i ara sóc feliç ? 
Oh, no ! Abans la felicitat, com el sol benè- 
fic, m'il•luminava suaument, no m'escalfava, 
però tampoc sentia 1 fred de l'hivern; sa llum 
era esmortuida, però no deixava d 'ésser 
llum: avui segueix a l'esclat del llamp la 
fosca fredor de la nit. Lo mateix que recor- 
rent el món en que vivim, per la seva forma, 
tota pujada ha de tenir sa baixada, deixant- 
nos sempre al mateix nivell: en el camí de 
la vida, quan l'home ambiciós vol tastar la 
felicitat que li està concedida com recom- 
pensa per una altra vida, quan abans de 
guanyar-ho vol fruir del seu premi, am trist 
penediment ha de sofrir el seu castic... En 



40 EUSEBI GÜELL 



veritat pot dir-se que es la conciencia la que 
regula la felicitat dels homes ; perquè si 
l'amor m'absorbeix, separant-me del com- 
pliment del meu destí, no havia de fer-me 
insensible als febles però constants crits de 
la conciencia. Sols així obtindria la felicitat 
que d'altra manera inútilment persegueixo... 
La llei més essencial de la Natura es el tre- 
ball regularisat. En la vida, desde la nostra 
entrada en aquest món, subjecte a lleis fixes 
i ineludibles fins el més impalpable batement 
del cor, tot es treball, cambi de forces. Oh 
Senyor! Si pogués abandonar el ser estimat 
amb el qui m'he separat de l'apacible camí 
fitat per arbres fruiters pera entrar en l'en- 
lluernador camí de l'amor, ple de delitoses 
flors sostingudes per amagades tiges cobertes 
d'espines!... 

(Queda amb el cap entre les mans. Se sent 

la veu d'Elsa, que juga am la cabra, 

lligada per les banyes.) 



CASSIUS I HELENA 4 1 



EL SA 



.Corre, corre! Vés per on vulguis: jo 
sempre t seguiré... T'estimo massa. 

(Després d'haver atravessat l'escena corrent 
atn la cabra, retorna al sentir la veu 
de Cassius, que l'ha cridada.) 

CASSIUS 

Parlaves a la teva cabra, Elsa? No sé: he 
pres la teva veu per la d'Helena i no ho 
comprenia. (Elsa s'asseu sobre Is seus genolls. 
Silenci.) Sempre feliç, sempre jugant, i sem- 
pre ara la teva cabra! Que dolça ha d'esser 
lateva'vida! Que dolça! Més, ai!, serà curta 
aquesta felicitat. Aviat seràs una altra, Elsa. 
El teu cos reduit i senzill ha de cambiar, per 
ta desgracia, fins a poder inspirar els senti- 
ments que ell mateix encobrirà am voluptuós 
engany... Avui el vent s'encarrega de penti- 



42 EUSEBI GÜELL 



nar tos cabells, ajudant-los, en tes carreres i 
jocs d'infant, a pendre les formes més ingè- 
nuament belles; demà tes mans els donaran 
la forma que 1 desig de plaure t'inspiri... 
Tot el teu ser cambiarà a poc a poc quan te 
vegi-s per primera vegada en el mirall de 
l'ànima: llavores, al compendre lo que ets, 
compendras la vida i compendras l'amor; 
més, ai!, per un moment no més, que aviat 
veuràs que no ho comprenies, que no es lo 
que tu creies. Pobre Elsa! Sempre jugant i 
sempre am ta cabra ! . . . Què faries si perdessis 
la teva cabra, Elsa ? 

ELSA 

Si perdés la meva cabra ? Pot-ser moriria. 



CASSIUS 



Oh Elsa! No parlis aixís: despiés de plo- 
rar-la, tornaries a jugar sola. 



CASSIÜS I HELENA 43 



ELSA 

Oh, no! Mai! Mai! 

CASSIÜS 

Pobre Elsa! El teu cor encara no està 
format, i ja parles am passió... Ets com ta 
germana: has nascut pera estimar... i ésser 
estimada... I Helena? Ont es? No m'espe- 
rava aquesta tarde ? 

elsa -"-• 



N<?.;. Ha estat a casa plorant. 



CASSIÜS 



Plorant ? Per què ? (Am passió.) Per què ? 
(Elsa l mira amb extranyesa i tristor. Ell, 



44 EUSEBI GÜELL 



serenant-se, li diu:) Sí, digues: què tenia ta 
germana? Per què plorava? 

ELSA 

No ho sé : deia que no tornaria a veure-t. 



CASSLUS 



Que no m tornaria a veure ! Per què ? 



ELSA 



Diu que ho ha vist, que ho ha somniat. 



ÇASSIUS 

Somniat ! Elsa, t'ho prego : diga-m tot lo 
que sàpigues d'Helena. 



CASSIUS I HELENA 45 



ELSA 

(parlant molt a poc a poc) 

Avui, a l'albada, he anat, com tots els 
dies, a-despertar-la, i l'he trobada mig' asse- 
guda en el seu llit. No m'ha sentit fins que 
l'he cridada. Llavores s'ha girat com espan- 
tada i m'ha mirat, amb una mirada tant fixa, 
tant trista, que m'he posat a plorar... Exte- 
sa en són llit, am mos braços entre Is seus 
cabells, hem plorat molt temps plegades... 
Deia que no tornaria a veure-t,- pobre Hele- 
na! (Comença a plorar.) 

CÀSSIÜS ' 

(molt entristit)' 

Pobre Helena!... No ploris, Elsa. Ta ger- 
mana tornarà de nou a ser feliç quan sàpiga 
que sóc aquí. Vés a casa i diga-li que 1 seu 
Cassius es, com sempre, tot seu, : 



46 EUSEBI GÜELL 



ELSA 

(adonant-se de que no hi es la cabra) 

Ont es la meva cabra? Quan no es aquí, 
senyal que ha vist a Helena. Helena! He- 
lena! 

CASSIUS 

Sí! Vés, diga-li que l'espero amb els 
braços oberts, .amb els braços extesos, que 
no clouré fins que puguin extrènyer son cos 
adorat. 

(Al dir aquestes paraules, extén sos braços. 
Elsa desapareix buscant a Helena. Se 
sent un crit apassionat i compareix He- 
lena.) 



HELENA 



CASSIUS 1 HELENA 47 



CASSIUS 

Vida meva! Ma dolça Helena! 

' HELENA 

Mon senyor! Mon estimat! 
(Amb el cap apo'iat sobre l cor de Cassius, 
plora d'alegria. Pausa.) 

CASSIUS 

Parla, Helena! La meva ànima se sent 
inondada en tes copioses ; llàgrimes ! Parla! 
Aquest silenci itl ofega ! ; 

HELENA 

Senyor, mos ulls han plorat tant desde 
que no t veuen, que a l'esguardar l'imatge' 
que idolatren han recordat sa antiga tristor 



48 EUSEBI GÜELL 



i començat a plorar. Perdona mon silenci: 
ells parlen per mi: són llàgrimes d'alegria. 

CASSIUS 

Llàgrimes d'alegria ? Tornes a ésser feliç ? 
Feliç? 

HELENA 

Ohj sí! Sí, feliç! Ma cara no pot expres- 
sar l'alegria que acaba d'invadir la meva àni- 
ma : conserva encara la marca del sofriment, 
el record de la ferida... 

CASSIUS . . : . .-.'■:. 

Dòna-m els teus llavis: en ells beuré 
l'amor que ton bell cos m'ofereix. 



HELENA 



Són sempre teus! :. 

(Se donen un.abraç llar c i apassionat.) 



CASS1US I HELENA 49 



CASSIXJS 

Es veritat que Is meus braços, rodejant 
ta tendra cintura, ens uneixen am llaç estret 
i indissoluble; però l'abraç de les nostres 
ànimes, essent immaterials, ha d'esser de 
més fusió encara que 1 dels nostres cossos. 
Ha d'esser encara més absolut. 

HELENA 

Sí : elles s'abracen en l'estret espai que 
deixen els nostres llavis. Oh Cassius! Quan 
te veig al meu costat me sembla impossible 
que m puguis abandonar... Perquè, com se 
pot separar lo que està tant unit ? Estant 
sola, que diferent ho veig tot! Am quina 
desesperada tristor recordo algunes frases 
que quan les nostres ànimes se veien ses pri- 
meres vegades te vaig sentir? Tu pensaves 
que jo no comprenia lo que deies... Ara 



50 EUSEBI GÜELL 



aquesta lluita es muda, té lloc en tu ma- 
teix. . . I, per lo tant, ha d'esser més destruc- 
tiva. La solució d'aquest combat qui la pot 
preveure? Més aquesta nit, ho vaig veure, 
ho vaig veure clar... (Aterrorit\ada.) Oh 
Cassius! Si no vols que la meva ànima s 
torni a desfer, parla-m del teu amor! (El 
torna a abraçar.) Parla-m del teu amor! 

CASSIUS 

(teninl-ía abraçada) 

Pobre Helena! Sento 1 teu cor batre am 
la desigualtat dels oposats sentiments que 
l'impulsen, el devorador dubte i el vivificant 
amor. El meu també bat amb el mateix des- 
igual ritme. Res te puc dir del meu amor, 
res del meu cor que no sàpigues si coneixes 
el teu... Com ha pogut un somni influir 
tant fondament en la teva ànima, no ho 
comprenc. Perdona que t faci pensar' en ell; 
però 1 desig de coneixe-1 pot més que jo. 



CASSIÜS I HELENA 



HELENA 

Oh Cassius ! No m facis recordar la causa 
de ma tristor! No obrís la ferida que comen- 
çava a tancar-se amb el calor de tes conso- 
ladores paraules ! 

CASSIUS 

Abans no s tanqui, deixa que qui ha 
compartit am tu Is seus goigs i penes pugui 
conèixer am fonda tristor la ferida que t'ha 
fet. No: la ferida que tu t'has fet amb una 
arma que, confiat, jo t vaig deixar... Aques- 
ta arma era 1 dubte, que estava coberta amb 
una veina, el meu dever, i al llençar lo que 
la feia inofensiva t'ha ferit agudament... 
Amor!... Dever!... Dever!... Al desobeir 
tos preceptes veiem d'una manera precisa Is 
fatals efectes de la nostra infracció... Més, 
quan tos dictàmens se dirigeixen a lo imma- 



52 EUSEBI GÜELL 



terial, lo abstracte, i els infringim, sos efec- 
tes no seran menys fatals, no; però, per la 
nostra desgracia, no comprenem tota sa gra- 
vetat... Les idees abstractes del destí, de la 
regularisada activitat de la vida... i tantes 
altres que deurien constituir el fonament de 
la nostra vida conscientment moral, jque 
sumament vagues i indefinides les entreveu 
l'home! Trista condició la de l'home, que 
no aprecia per complert més que lo que pot 
apendre am sos sentits corporals! 

HELENA 

De quin dever parles ? No comprenc de 
quin dever parles. El teu dever es entre les 
meves mans : no 1 coneixes ? 

CASSIÜS 

Sí : aquest dever de que parles, mon 
dever envers tu, sí que 1 conec; més no 



CASS1US I HELENA 53 

parlo d'aquest: parlo... Oh! Tu no m com- 
pendries, no, no. 

. HELENA 

No, no ho compendria i no t perdonaria 
mai... Mai... (Silenci.) 

CASSIUS 

(agafant el cap d'Helena entre ses mans 
i mirant-la fixament) 

Mira Is meus ulls... Dubtes del meu 
amor£ Mira Is meus ulls. No Is veus fixos 
en els teus, com sos presoners? Aquesta ca- 
dena de llum que Is uneix es filla de l'amor 
i ha d'aclarir ton dubte. Mira Is meus ulls. 
Dubtes de que t'estimo am tota la meva 
ànima? 

HELENA 

No. 



54 EÜSKBI GÜELL 



CASSIUS 



Dient-me 1 cor que no m separi de tu si 
algun dia ho arribés a fer, ^no comprens que 
seria obeint a una veu que, encara que no 
fos tant dolça com la teva, vindria de molt 
endins, molt endins i seria molt imperiosa? 
Sembla com si aquestes dugués veus lluites- 
sin entre sí. La teva l'ofega sempre. Sols 
sento clarament l'altra quan tu no parles, 
estant lluny de tu... Me perdonaries, Hele- 
na, ma dolça Helena? (Helena no contesta.) 
Me perdonaries, mon amor? 

HELENA 

Com podria perdonar al que m pendria 
la vida? 

CASSIUS 

Al que te la va fer conèixer. 



CASSIUS I HELENA )5 



HELENA 



Per què volia conèixer l'amor? Per què 
la vida, si la vida fuig quan l'amor ens falta ? 



CASSIUS 



Per què? Perquè era coneixe-t a tu ma- 
teixa... Tu ets el simboi de l'amor. El teu 
destí es sempre airnar. 



HELENA 



Llavores. què faré sense tu ? Com airnar, 
sense tu ! 



CASSIUS 



Aimar, sí, sempre aimar! 



<j6 EUSEBI GÜELL 



HELENA 



Aimar sense tu? 



CASSIUS 



Sí, aimar, sempre aimar!... Queda l'apa- 
cible amor fruit de l'amor apassionat, al 
que sobrava vida: per això n'hi va donar: 
es el seu fill. 



HELENA 



El seu fill? Ah! Ho comprenc, ho com- 
prenc tot! Veig el meu somni, de nou! 



CASSIUS 



El teu somni! Ho deia 1 teu somni? 



CASSIÜS I HELENA 57 



HELENA 

Sí, ho veig i comprenc tot... (Queda en- 
cisaàa, com si litigués una aparició.) Estàvem 
plegats en un jardí... Jo caminava a poc a 
poc i tu anaves d'ací i d'allà buscant-me 
flors, quan vas veure que les meves mans 
no podien sostindre-n més, que queien les 
que encara volies portar-me. Vas mirar-me 
molt tristament i molt d'aprop, com si m 
volguessis parlar, com si m volguessis be- 
sar... Jo també t volia parlar, però no po- 
dia... Provava, però no tenia forces, no 
podia... Semblava que Is teus ulls ploressin; 
en ells veia sa trista angunia; sa llum s'apa- 
gava a poc a poc... La nit no venia, però 
una ombra cada vedada més fosca cobria ton 
cos. Ja no veia més que Is teus ulls humids 
i ta boca entreoberta... Te volia cridar i no 
tenia forces, estant al meu costat fugies... 
Vas desaparèixer! Al donar un crit am l'àni- 



58 EUSEBI GÜELL 



ma desfeta, van caure les flors, i entre elles 
un nen com un àngel me somreia... A l'ai- 
xecar els ulls vaig veure que la teva ombra 
tornava a pendre cos : am l'ànima en mos 
ulls esperava ta lenta aparició, quan vaig 
veure una taca blanca, molt blanca, que era 
la barba del meu pare: no eres tu! Li volia 
demanar ont eres, però no podia: inútilment 
m'esforçava en enraonar: eil me comprenia 
i em deia que no, amb el seu cap blanc... 
Lluitant amb eil perquè t volia buscar i ell 
no m deixava, va portar-me d'aquell lloc 
d'ombra i tristor a un altre, cobert de flors i 
inondat de llum on jugava un noi muntat 
en la cabra que conduïa Elsa. (Comença a 
plorar.) Vaig despertar. Comprenent-ho tot, 
he plorat fins que t'he tornat a veure. (Aín 
passió.) No vui el fruit del nostre amor si ha 
d'esser perdent-te ! . . . (Toma a plorar.) Aixís, 
mai, mai! Perdent-te, oh, perdent-te!... 



CASS1US I HELENA 59 



CASSIÜS 

No m perdries per complert: tindries 
ma imatge, mon reflexe... Tu l'ensenyaries 

a donar sos primers passos; pera no caure 
s'apoiarà en tos braços de mare. El cel vul- 
gui que quan dongui Is primers passos pel 
camí de la vida i vegi que son peu vacil•la, 
abans de caure s'apoii en els sentiments que 
tos braços de mare representen. El destí 
vulgui que lo que tu has après de l'amor, de 
la vida tastant-la a pler en la copa de la jo- 
ventut, serveixi ai teu fill pera no voiguer 
atançar an ella Is verges llavis. La força 
suprema que tot 110 governa vulgui que 1 
llunyà (pera ma desgracia llunyà) exemple 
de son pare 1 faci cercar la felicitat... no la 
felicitat... la pau on son pare la va trobar. 
La felicitat tant sols se pot desitjar: la pau se 
pot trobar en mig del compliment del dever. 
Tindràs amor i tindràs pau: nau, perquè 



6o EUSEBI GÜELL 



cumpliras ton dever, i amor... sí, amor tam- 
bé; per cada bés que ta li donguis, ell ten 
donarà dos; per cada vegada que fixis en ell 
tos dolços ulls, ell te mirarà, expressant els 
graciosos plecs de sa entreoberta boca la ma- 
teixa alegria que sa petita ànima sentirà. 
Sempre que 1 sostinguis en tos braços pera 
tenir son cos tant aprop del teu com vos- 
tres ànimes seran, amb exquisida dolçor ses 
tendres mans acariciaran ta noble faç, pera 
provar-te 1 mateix desig d'intima unió. I 
quin desig més just que 1 d'unió amb el ser 
que li va donar la vida! Sí, amor. Tot això 
no es amor? Amor dolç, amor sense lluites, 
amor sense dubtes... Aquest es ton pervin- 
dre... Plores? Oh Helena! Lo mateix que 
l'horitzó que t rodeja no pot ésser definit i 
lluminós mirat am tos hermosos ulls, que 
un vel d'esvaïdes llàgrimes cobreix l'horitzó 
del teu pervindre mirat a través de ta pena 
present, no pot revestir els serens i fins lluïts 
colors am que després s'engalanarà. 



CASSIUS I HELENA 6 1 



HELENA 



Com pots parlar-me amb aquesta freda 
serenitat? No veus la tristor que les teves 



paraules me donen ? 



CASSIUS 

Sí, sí, ma dolça Elena! Am fonda tristor 
ho veig; però en mon semblant no es visi- 
ble aquesta tristor, perquè queda compen- 
sada am la satisfacció que neix del com- 
pliment del dever. Aquesta satisfacció pot 
omplir ma nova vida : tornaré a ser l'home 
d'abans, l'intel•ligència funcionant lliure de 
la sensibilitat. Viure desvaneixent a poc a 
poc el misteri que envolcalla la gran Natura, 
aprenent lo desconegut, prevenint lo futur, 
donant activitat a lo inert, descobrint la 
força que era oculta. Veient llum en mig 
de la fosca! I tots aquests tresors d'infinida 



6 2 EUSEBI GÜELL 



varietat de forces, nascuts al néixer la matè- 
ria, i quina existència l'home desconeixia, 
basta que Is ulls d'una potenta intel•ligència 
els vegin en mig de l'obscuritat pera que Is 
faci sortir a la claror, i, una vegada il•lumi- 
nats, ja són sensibles als ulls materials dels 
homes. Ja formen part del patrimoni de 
l'Humanitat, i ella se n'aprofitarà pera la 
seva vida i pera 1 seu desenrotllament. Són 
fonts de felicitat, mines inagotables d'ina- 
preciable bellesa. Sols un raig de llum caigut 
sobre la ciència va donar a l'Humanitat tot 
un món nou que limitava Is nostres mars i 
que desconeixíem per complert. I qui podrà 
apreciar l'immensa riquesa nascuda de la 
relació entre l'antic i nou continent? Aquest 
era un món real. món real i visible, però hi 
ha altres móns ideals, impalpables, enfonsats 
en el caos de la nit de !es nostres intel•li- 
gències: no tenen extensió, però tenen llum 
i força infinida, semblants als móns dels 
espais celestials que sols veiem en mig de la 



CASSIUS f Hl-.LLXA 6 } 



pit com centres de força i llum... Aquests 
móns els produeix la vida de l'intel•ligència, 
fruit tant fecon que recompensa al ser que 1 
va donar ;i llum, inondant a tota l'Humani- 
tat de força i vida... Abans ia ciència, com 
arbre immens, estenia ses branques, cobrint 
pera mi, que vivia a la seva ombra (con- 
reuant e! jardí que rodeja son tronc), tot lo 
que no tos sa esplèndida verdor, i ; quants 
fruits generosament deixava caure que jo 
cpnreuava i que produïen tant esplèndides 
flors! Aquest magnífic arbre m rodejava i 
isolava de tot lo que constitueix la vida (en 
to de correcció), la vida dels homes! I, a la 
veritat, mereix menys aquesta 1 nom de vida 
que aquella de que jo gaudia!... Més, ai!, 
un sentiment que en aquest món tot ho 
invadeix va pujar altiu fins a les serenes 
regions en que jo m trobava: l'orgull! La 
satisfacció nascuda de la contemplació dels 
triomfs obtinguts i l'esperança d'augmentar 
el reduit nombre dels feliços presoners de 



64 EUSEBI GÜELL 



la ciència, mostrant-los els seus temptadors 
prodigis, van ésser la causa de que per pri- 
mera vegada obrís els meus parcs als homes. 
Nombroses masses constantment inondaven 
mos jardins, enterades de lo que ells en- 
cloïen... Sorpreses i extasiades recorrien mes 
nombroses galeries, espaiosos nius de la 
vida, sumptuosos palaus de la força... Tot 
lo que Is rodejava era pera ells un misteri 
en mig del qual buscaven inútilment la llum, 
i llur ignorància m causava tanta extranyesa 
com llurs extasiats semblants expressaven. 
L'indiferència que fins llavores havia sentit 
pels homes, nascuda en gran part de l'allu- 
nyament en que Is havia judicat, havent-me 
separat d'ells desde l'infantesa, se convertia 
a poc a poc en reflexiu despreci... En mig 
de l'immens nombre de gent que m rodeja- 
va, me trobava més solitari que mai; en mig 
de les masses me veia sol. I am la mirada 
vaga i el pensament absort en reflexions, i 
enfonsat en dubtes que no podia resoldre, 



CASS1US I HELENA 65 

me passejava pels meus jardins, abans sem- 
pre deserts i avui inondats de curiosos admi- 
radors. Devegades ma distreta mirada s'atu- 
rava davant d'una, altra que, plena de vida, 
en ella s fixava; altres contemplava l'expres- 
siva harmonia d'algun semblant que entre Is 
demés se distingia; i, per què negar-ho?, 
una atracció inconscient per aquells sers tant 
diferents de mi d'ànima i tant semblants de 
cos, invadia per moments tot el meu ser... 
Per ma desgracia, no era l'atracció de l'afi- 
nitat, no, la que inspira lo desconegut: abans 
seria. Era 1 crit de la natura, que Is deia 
semblants, no la reflexió... Enfonsat en 
aquests dubtes lluitava la meva ànima entre Is 
nous sentiments que, extranyada, veia néi- 
xer en ella mateixa i els que la raó li dictava. 
Jo o tots els altres deviem ésser lo que l'home 
estava destinat a ésser. Qui s'havia separat 
del veritable camí de la vida ? Oh ma dolça 
Helena! Enfonsat en aquests dubtes, que no 
podia resoldre, volia buscar la solitut, i amb 



66 EUSKBI GÜELL 

ella la llibertat d'esperit que havia perdut, 
quan, fugint dels meus parcs, apoiada pera 
descançar en sa gran porta d'entrada, vaig 
veure-t, vaig veure-t, Helena, i ho vaig 
compendre tot! Ho vaig compendre! Era 
l'amor, l'unic que podia omplir llurs vides, 
l'amor, l'amor... L'amor del ser omnipotent 
va crear el món, i desde son naixement l'a- 
mor en ell ha viscut, ell el sosté!... En els 
captivosos braços de l'amor vaig caure, en 
elis dolçament dormint-me, fins que ara 
desperto del meu llarc encís. Sí: gaudiu 
d'ell, vosaltres sers feliços que per l'amor 
heu nascut!... Més pera mi, la ciència ha de 
tornar a ésser ma esplèndida i única compa- 
nya, ses generoses ofrenes seran el fruit del 
meu treball; el progrés de l'Humanitat, no- 
vament l'ideal de ma vida. Per ell me sacri- 
ficaré; obeiré solament als nobles i elevats 
impulsos de Finteliigencia, no als de la sen- 
sibilitat. Aquest sacrifici que faig pera Is 
meus semblants, bé tindrà sa recompensa... 



CASSIUS I HELENA 67 



Cumpliré i meu destí am resignada sumis- 
sió... Sí, el cumpliré... el cumpliré. 



HELENA 



Oh Cassiús adorat! Que t'esforcis en 

desfer els teus propris sentiments, lo que hi 
ha en tu de més enlairat ! 



CASSIUS 

De més enlairat, sí, ma dolça Helena (am 
tristor), perquè tots els meus sentiments se 
dirigeixen a tu, i pera aconseguir-te han de 
pujar fins al més alt cim de la bellesa i la 
bondat; més,.. 

HELENA 

(amb inquietut i passió) 
Què vols dir?... Que no goses? 



68 EUSEBI GÜELL 



CASSIÜS 

(fent un gran esforç) 

Sí: l'home, al rebre l'halè de vida, reb 
també la força pera sa creixença i desenrot- 
llament; la Natura li ofereix esplèndida l'aire 
que vivifica sa sang, els aliments que, modi- 
ficats, assimila 1 seu cos. Es la més bella 
planta del gran jardí de la Natura, i, com 
elles, ha de produir flors, ha de donar fruits. 
La llei més essencial que regeix el món en 
que vivim es el treball regularisat, incessant 
cambi de forces. Puix l'home reb forces de 
la Natura, ha d'obeir a la llei que tot ho 
governa. El ser que no produeix es com una 
llàntia que gasta oli i no dóna llum, es com 
un arbre que utilisa ses arrels pera sí mateix 
sense recordar-se d'engalanar ses potentes i 
desertes branques... No pot gaudir l'home 
la felicitat absoluta, perquè aquesta no per- 
tany al món en que vivim... L'home sols 



CASS1ÜS I HELENA 65 



pot concebir-la, i pera sa desgracia desitjar- 
ia... Es un fruit exòtic... No aixís la benèfica 
i dolça pau, son esblaimat reflexe que alguns 
sers afortunats han trobat en aquest món 
ple de fruits i flors fascinadores. Dels infinits 
que produïa l'esplèndid jardí del paradís ter- 
renal sols n'hi havia un que contingués el 
sublim balsem de la felicitat... Era la poma 
prohibida, que simbolisava 1 poder creador i 
el coneixement de la veritat. Aquells pera Is 
quals tant bell jardí fou creat, al tastar-la van 
rebre 1 castic del treball; el treball com peni- 
tencia que cada un de llars descendents devia 
sofrir am resignada sumissió, obtenint sols 
aixís la remissió de la culpa que van heredar, 
i, per lo tant, la pau... La pau; aquesta pau 
filla del treball am fruit; pau més dolça que 
la mel, la que també es filla del treball de les 
abelles... Per això l'home sols treballant con- 
segueix la pau, el descanç i la quietut àú 
seu esperit en mig de l'activitat del seu cos 
i de les seves facultats... Què hi ha més dolç 

5 



JO EUSEBI GÜELL 



que la pau?... I jo he perdut aquesta pau de 
la que abans fruïa. L'he perduda, sí... Més 
aviat tornaré a ésser l'home d'abans!... Oh 
llum intel•lectual! Oh força que sento inun- 
dar tot mon ser, venint pera ajudar-me en el 
compliment del meu dever! Mil mercès us 
siguin donades per la vostra valorable aju- 
da. Sí... Sento en mi forces suficients pera 
separar-me de lo que està tant unit al meu 
ser!... Comença, oh lluita, dintre 1 meu 
•cot! Comença aviat! T'espero ara l'ànima 
plena de doloroses esperances. Oh lluita, 
extranya a la dels homens, a la dels pobles 
tant diferenta! En elles la lluita es contra 
son enemic, i, pera vence-1, bé s'han de 
trobar sos exercits, provant aquests llur valor 
per la força destructora am que l'un contra 
l'altre avancen. En la lluita que dintre mon 
ser sento començar, l'atac es contra sí ma- 
teix, contra mos propris sentiments, consis- 
tint el valor en fugir del ser que, en lloc 
d'odiar, s'adora com a son únic bé! La 



CASSIUS I HELENA 



lluita ja ha començat: d'aquell regne d'allà 
dalt m'han vingut les forces vigoroses pera 
ajudar-me en ella. Que 1 vostre auxili no 
sigui inútil, tant desitjo, oh misterioses for- 
ces! (Llarg silenci. Fent un gran esforç.) La 
nit ha extès sos primers vels d'ombra. La 
lluna no m'acompanyarà fins al meu desert 
palau... Sol i rodejat de fosca i tristesa faré 
mon camí de tornada... Ens tenim de sepa- 
rar, ma dolça Helena!... Però abans voldria 
veure 1 teu pare i obrir el meu cor al que 
amb el seu amor te va donar la vida. Vui 
una vegada més sentir la seva serena veu i, 
una a una, de ses paraules aprofitar el valo- 
rable pès... El seu parer es el de la raó... Si. 
Més, ai!, que 1 sentiment de pare no enfos- 
queixi la seva raó clara com la llum matei- 
xa... Xo, no hi vagis!... 

HELENA 

(Am decisió.) Hi aniré, hi aniré. (Pa- 



72 EUSEBI GÜELL 



rant-se un moment.) Si no vols veure al pare 
es perquè tens por de que contra 1 teu desig 
s'oposin no solament les llàgrimes d'una 
dóna, sinó també sàvies paraules per la raó 
dictades. Vaig a buscar-lo. 

CASSIUS 

(irada d'enraonar, però no pot; am molta emoció 
la contempla fins que desapareix) 

Oh Senyor! De nou me veig sol... Pot- 
ser sigui aquesta la darrera vegada de ma 
vida que gosaré de la dolça esperança de 
tornar-la a veure. (Silenci. Helena arriba amb 
el seu pare. Caminen a poc a poc. Després d'uns 
segons:) Oh vellesa dolça i apacible, am res- 
pecte jo t saludo! I perdó mil voltes te dema- 
no si, al separar-me de tu, el trist buid del 
desamparo per un moment en ton cor hi 
deixo. No a l'ingratitut ma inflexible deci- 
sió obeeix, no, oh vell ! Sencer el cor mercès 
te dóna per haver en l'ànima bella de ta filla 



CASSiUS I HELENA 



rebut amorós aculliment i an ella deure la 
curta felicitat que he tastat durant mon trist 
viatge per aquest món. Que si totes les vir- 
tuts i altes qualitats en la seva ànima, com 
en limpid mirall son reflexe han deixat, tu 
l'autor ets d'aquest misteriós espill, que sols 
a les. manifestacions de la bellesa sap donar 
imatge fent-les úniques filles de la llum. No 
tinc pas necessitat de dir-te que al separar- 
me del meu amor me n'enduç a dintre 1 cor 
més tristesa encara de la que deixo endarre- 
ra, i que si, no obstant això, trobo torces 
pera fer-ho, es perquè en mi l'eloqüent raó 
pot més que Is sentiments... Adéu! Salut, 
oh venerable vell ! (El besa am respectuosa 
tristesa, i, girant-se cap a Helena, li diu:) 
A Elsa, niu d'alegria i joventut, digueu-li, 
quan per mi pregunti, que la meva absència 
serà passatgera, pera que esperi ma tornada 
plena d'esperança. L'afecte d'infant que am 
mi l'uneix seria tristament ferit. I per què 
destruir la serena felicitat dels seus dies amb 



74 EUSEBI GÜELL 



el primer núvol que en lloc d'ombra benèfi- 
ca deixaria tristor? L'alegria es la que con- 
serva la bellesa i joventut de l'ànima, ben 
aviat perdudes quan cauen en mans de la 
cruenta tristor. Més, a tu què t diré, ma 
dolça Helena! Oh Helena, únic- ser que 1 
meu cor ha estimat, únic ser que la meva 
ànima ha comprès! Oh ser de dolça bellesa, 
sublim model de dóna, ta sola visió bastà 
pera encadenar la meva ànima i arrastrar-la 
del món en que vivia a un altre de ben dife- 
rent, ensenyant-li nous panorames, nous 
horitzons. Com la flor que s gira al sol pera 
que més directament li dongui vida, aixís la 
meva ànima s girava vers el sol de l'amor, 
qtie nova vida en ella feia nàixer. No tardà 
aquest poderós sol en fer arribar sos dau- 
rats raigs fins a les més amagades regions de 
la meva ànima, la que. creient-se filla de 
l'amor, sols ari ell volia obeir com a son 
mestre i pare. Més, ben clar veig avui que 
no es l'amor l'unica Divinitat a la qual s'ha 



CASStüS 1 HELKKA 75 



d'obeir, per lo qual de genolls te demano ta 
paraula de perdó, que, confiat, mon ànima 
de tos llavis aguarda. No la refusis, oh ser 
adorable!, i prova aixís que Is teus llavis son 
com fulles de tancada flor que sols s'obren 
pera mostrar el calzer de mel. Prova que 1 
teu cos de sublim bellesa sols es la materia- 
lisació de la teva ànima. No matis el teu 
amor, encara ple de vida: deixa-i ésser infi- 
nit. Quan els nostres cossos desapareixin, ell 
encara volarà en mig de l'eternitat! Arriba, 
oh dolça paraula, abans de que parteixi ! Me 
perdones, Helena? 

HELENA 

Perdonar-te, sentint la mort que de tu 
rebo? 

CASSIUS 

Sí, sí, aquesta dolça paraula t tornarà la 



76 EUSEBI GÜELL 



vida, perquè t donarà l'amor. Me perdones, 
Helena ? 



HELENA 
Sí. 

CASSIUS 

Oh ser adorable! Me resta 1 teu amor i 
compleixo 1 meu destí. Ens separem, sí, més 
les nostres ànimes queden abraçades eternal- 
ment: deixa que Is nostres cossos s'abracin 
per sa darrera vegada. (S'abracen.) Helena! 
Helena ! 

HELENA 

Oh amor meu ! 

(Cassius, fent un esforç sobrelmmà, se va 
separant d'Helena, i, portant sa tremo- 
losa mà als llavis, li envia un bès ver- 



CASSIÜS I HELEXA 77 

daderament últim, que' l vent dirigeix 
vers l'infinit, com encens a la conscient 
idealisació del seu amor.) 



CASS1US 

Oh el meu destí ! 

HELENA 

Oh el meu amor oblidat ! 

CASSIUS 

Oh el meu abandonat destí! 

HELENA 



Mon dolç amor ! 



78 EUSEBI GÜELL 



CASSIUS 



Mon dolorós destí ! 



HELENA 



Oh amor meu ! 



CASSIUS 



Oh el meu destí ! 

(Helena rau en cl banc de pedra, apoiant el 
seu cap en un coixí de roses.) 



ERRADES 

En la pagina 27, ratlla n, on diu: Avui 
més que mal sento que l cor forceja pera mostrar 
la superfície de la profondltat... ha de dir: 
Avui més que mai sento que l cor forceja pera 
mostrar la profondltat. . . 

En la pagina 29, ratlla 9, on diu : De 
tota la vida de l'humanitat, sols existeix pera Is 
homes... ha de dir: De tota la vida de l'hu- 
manitat, sols existeix pera l'estudi dels homes... 



Reservats tots els drets de publicació i traducció